Amb el pacte de governabilitat dut a terme la setmana passada
entre els partits polítics deniers: Bloc, PSPV-PSOE i CU, pareixen esvair-se
els efectes
del
culebró derivat de la traïció trànsfuga. Amb això, es va iniciar un camí de patiment per al
nostre equip de govern, les conseqüències del qual, en definitiva, hem patit
tots els ciutadans. La traïció, de per si un fet antidemocràtic, contrari a la
voluntat dels votants, va constituir un obstacle al desenvolupament
progressista impulsat pels nostres governants.
Després d'analitzar tots els fets sobre la deslleial
traïció duta a terme pel Sr. Collado, no s'explica com els seus amics el
consideren com “socialista exemplar”. Ens preguntem si és de socialistes
intentar promoure la moció de censura proposant com a alcaldessa al capdavant
de llista d'una formació que aquestos mateixos “fans” la consideren com a
trànsfuga de la dreta; llàstima, o sort, segons es mire, va arribar el nostre
“heroi” uns minuts vesprada quan ja s'havia consumat el pacte de
governabilitat. Qui no respecta els estatuts de l'organització, mereix estar en
el PSOE?.
Tant les manifestacions solidàries dels seus amics, com
les declaracions pròpies del Sr. Collado són un insult a la política i un
engany en contra dels ciutadans: “Si Paqui s'ha unit amb dos trànsfugues del
PP, a mi em dóna la llibertat de fer el que em dóna la gana”. Esta forma
d'expressar-se, fruit d'una rabinada infantil, demostra la mediocritat política
del seu autor. Tot bon polític, que presumisca de ser-ho, no ha d'anteposar els
interessos personals o tesis partidistes al benestar de la ciutadania i sí,
sacrificar alguna cosa pel be comú. La governabilitat d'un poble està per
damunt dels ideals d'una persona, institució o partit polític. Amb el pacte
entre l'equip de govern i el CU s'aconseguirà l'estabilitat governativa amb la
societat dianense, tan necessària per al progrés de la nostra ciutat. Els
polítics de sense classe mai poden assimilar aquesta lliçó.
La política és com el futbol; les seues regles de joc cal
observar-les per a jugar be i al futbolista de Collado pareix que se li ha
indigestat la pilota. En la història política s'ha fet molt famosa la frase a
què se li han afegit diversos cognoms: “Vaja's-en, senyor…”. No sóc qui per a dir-ho;
però, si en aquest moment hagueren eleccions, segur que el nostre regidor no adscrit
no treia ni el mínim per a la seua reelecció. Per això m'atrevisc a pensar en
un nou cognom a la esmentada expressió i amb raó podríempensar: “Vaja's-en, Sr. Collado”.
RSS feed Comments
