Quan amics son
tots els poderosos! Mireu-los! Van vestits amb el trage ardent de l’ambició de
domini... Quanta passió vinguda de l’avarícia i l’arrogància, en tot busquen
els guanys!.
El món fa olor a impostura perquè els malvats tenen fama
d’homes bons i a les bones persones els costa creure’s aquesta realitat...
Quina societat! Però, què seria d’aquestos sense l’ajut dels necis?.
Si, aquestos cacics trauen a la palestra els seus acòlits
que, al toc de la cornamusa, arrosseguen per carrers i places eixa llengua
malparlada i fanfarrona que inventa veritats en nom d’aquesta immoralitat:
“calumnia descaradament que sempre queda quelcom en l’ambient”... Més els
valdria esvarar-se amb els peus que no en la llengua! Peròpel cant es coneix l’au.
Efectivament, res es propaga tan ràpid com la calumnia,
res és llançat amb més facilitat ni es difon tan amplament, sobretot quan els
“amos” compren les notícies i cobreixen les seues falsedats ambjudicisprecipitats que busquen l’acusació. No es pot jutjar i acusar alhora!
Però, aquestos no tenen cap temor a la consciència.
Tanmateix, cap persona menteix durant molt temps sense que
ningú se’n adone i és el temps qui revela la persona justa.
Oh, foc envejós que arribes als punts més elevats! No hi
ha res més feroç que l’enveja! Raça malvada i injusta que amb les seues
injuries han arruïnat ciutats senceres!
Contra l’enveja dels poderosos ningú està protegit, encara
que aquestos ignoren que els rajos fereixen les muntanyes més altes i els vents
agranen els llocs més elevats... Deurem, doncs, escoltar sense immutar-nos els
disbarats dels seus necis deixebles, car la ciència no te més enemic que
aquestos... On s’ha advertit un ase amb càtedra parlant dels filòsofs? Oh,
docta ignorància! Què fa un cec davant l’espill? Ah! L’espill de cacic on es
reflexen les imatges de llurs iniquitats! Així es recreen i s’aplaudeixen les
seues misèries creguent-se respectats i temuts per la gent... I els sembla açò
un honor! Oh, santa ximpleria!
Però, si no saben governar-se a si mateix, com pretenen
governar els demés? Molts d’aquestos van de polítics i potentats estretint la
mà que voldrien vorer tallada i simulant amistats forçades en nom dels seus
interessos. Així, es passen la major part de la seua vida trampejant la seua
sort, una gran part d’aquesta conspirant, i tota la vida fent el contrari del
que deuria fer-se... Oh, divinitat! Quin serà el dia que els empresaris es
dedicaran a les seues empreses i els polítics a la seua finalitat? Mentre, van
fent escola d’insensats que obliden la prudència a propòsit quan toca defensar
la causa dels seus amos..., i esdevenen llicenciats en amonestacions!
Pobres desgraciats, viuen tots ells insensatament sense
esperar la mort... Per això son necis!
Així va el món!
Una societat que sofreix més per les opinions que per la
realitat és una societat cega i sorda que fa cas de les bones paraules dels
malvats: “les persones honestes son dolentíssims”... Ho diuen els pèrfids!
Així va el món!
I és que, observant tot aquest panorama quotidià... És
difícil no escriure sàtira!
RSS feed Comments
