L'essència de la política socialista sols viu
una naturalesa de caràcter reconegut en l'honradesa, l'honestedat i l'estima
com eines per forjar la seua finalitat: la persona, l'ésser humà i el seu món.
Així, la primera tasca social, el primer repte d'aquest
pensament fou la lluita contra la diferència de classes. El socialisme sempre
ha estat integrat en la classe treballadora, al costat del més desprotegits per
la societat, defensant la persona davant la injustícia d'un sistema que
s'oblida d'ella, siga per interessos creats o per desídia. El socialisme, com
va dir Unamuno, “és la religió del món”, donant a entendre que ser socialista
és una vocació en nom del bé comú.
Avui som en una altra societat, més justa, més equànime,
més lliure i respectuosa amb els drets humans. Avui la democràcia és l'àmbit
polític on tots i totes gaudim dels drets de la nostra sobirania individual amb
tota llibertat (i els deures), però, això no vol dir que perquè “jo haja menjat
ja ha menjat tot el poble”. Sempre, en totes les èpoques de la història, hi han
hagut persones desprotegides, injustament tractades davant els seus drets, com
també actuacions polítiques que han generat circumstàncies adverses pel comú de
la gent. Aquí, al País Valencià, sembla que res de tot açò passe. Segons el PP,
vivimuna Edat d'Or, de felicitat plena,
i així ho canten cada vegada que guanyen eleccions (i ja portem massa anys de
cançó popular).
Què està passant-li a un socialisme valencià en continua
davallada?. Quina és la causa d'aquesta realitat?. Desil·lusió, indiferència,
decepció, desafecte, desinterés del poble treballador?.
Viure la política amb plenitud és donar-se als altres
realitzant així un servei a la societat, aprofundir en els seus problemes per
trobar-ne la solució, i aquesta tasca sols es pot portar a terme a través de la
virtut d'un esperit allunyat de qualsevol tipus de recompensa o interessos
econòmics que vagen més enllà del realment necessàri, doncs, d’altra manera,
esdevindriem les ideologies polítiques en “màrqueting” empresarial, en un
“negoci” on els seus rèdits comportarien l’aparició d’una mena “d’administradors
feudals” que controlarien el poder orgànic de qualsevol partit.
L'home, veritablement, és un animal polític, per aquesta
raó el polític és societat, és ciutat i és món. L'art de gestionar la vida
pública, en aquestos moments, ha de pretendre aquestes prioritats:
La lluita contra el corrent neoliberal i capitalista que
mitjançant la tecnocràcia ha colonitzat i tiranitzat les economies de tots els
països en contra de l'interés social, ecològic i mediambiental en favor de
multinacionals i banca. Avui, la ciència i la tècnica (la tecnologia) és
l’aliment d’aquesta nova ideologia que sols coneix la competitivitat i el
creixement ràpid i continu fomentant la unicitat burocràtica, cultural, social,
econòmica i mundial, i en perjudici d’economies primàries i d’equilibris
establerts per consuetud a les cultures dels pobles del món. Caldrà, doncs,
estudiar baix quin concepte, condició i fi d’un possible motor econòmic basat
en la tecnologia (que, d’altra banda, indutablement ha aportat progrés i
qualitat de vida a l’ésser humà) cal adreçar-se per poder contribuïr amb
l’ecosistema social i mediambiental de les ciutats i del planeta. Així doncs, quín
potser el recurs econòmic més escaient i estable pel demà valencià?Et aquí un gran repte!.
La lluita contra la privatització i reducció de les
despeses en el sector públic.
La lluita contra el control i manipulació mediàtic, per
part de qui ostenta el poder,en favor
tant d’actuacions com de decisions tècniques que desconeixen (justificadament)
els ciutadans, les quals, amb el consegüent contuberni
polític-empresarial-econòmic, estan portant a terme projectes que, a banda de
destruir patrimoni, auguren un futur molt incert.
La imperiosa necessitat de companys que visquen el
socialisme amb la força necessària per fer-ne pedagogia constant a la societat
davant les conseqüències d'aquestos procedirs que ens condueixen cap un carreró
sense eixida. Companys que parlen sense por, amb valentia i des de la realitat
per fer front i superar aquesta situació... Ja està bé de parlar de futur! El
futur és la imaginació! És la demagògia! És el somni! És el resultat de les
polítiques del PP: tot aquest aparador de grans obres faraòniques i events per
a la plutocràcia mundial, tot aquest sembrat de formigó i zones d’oci que
depenen de l’economía de terceres persones, i açò és una temeritat. Sols el
present obra l’avenir, sols el present acredita la paraula quan aquesta viu a
través d’eixa idea, d’eixe projecte. Sols el present presenta la realitat del
demà. Necessitem companys, ara mateix, que exercisquen amb visió de present i
des d’una perspectiva global. Necessitem líders de vocació que donen contínuament
suport moral i ideològic davant les injustícies i els descrèdits públics dirigits
a qualsevol company o agrupació socialista del País Valencià.
No ens podem acomodar en la derrota!
És l'hora d'una nova revolució de les idees: de la paraula
a l'acció! Els reptes són tremendament importants pel demà no sols nostre, sinó
del planeta. La política ha de transformar-se per poder canviar la situació en
què es troba aquest món, ha de trobar una nova forma d'actuar, de vorer
situacions,problemes locals o
territorials. Cada gestió, cada decisió, cada execució, ha d’estar basada en
una visió global del planeta. És primordial.
La situació actual és molt greu i sembla que la societat
no és el suficientment conscient. El planeta difícilment pot suportar 40 anys
més al ritme que van les coses. Cada any moren desenes de milions de persones
de fam i malalties, milers d'espècies animals i vegetals, casi un centenar de
llengües i cultures. El canvi climàtic ja és aquí i molta gent sembla que no és
conscient de les seues conseqüències.Nosaltres no restem aïllats!.
No podem per més temps tancar els ulls i obrir la boca en
nom d'economies que hipotequen el nostre patrimoni natural i ecològic;
polítiques que obren en contra de la diversitat de recursos econòmics de les
ciutats; polítiques basades en una privatització que ho monetitza tot;
polítiques que enerven la identitat cultural dels pobles... Per aquestes raons els
socialistes tenim que basar-nos i actuar per conviccions i no per
estadístiques, perquè, del contrari, potser involuntàriament prostituïm la
ideologia deixant pas a una inèrcia social que ensaboque cap a un fi equivocat.
Necessitem esforç i sacrifici; necessitem l'afany de la
renovació i il·lusió plena; necessitem ments obertes, intel·ligència i
eficàcia, però, sobretot, necessitem bones persones que sàpien governar les
paraules per persuadir la ciutadania a través de la reflexió i el raonament,
perquè, per intentar poder canviar el rumb d'aquest món en nom del demà dels
nostres fills, caldrà, sense dubte, el sacrifici de cada individu en cada poble
del món, caldrà renunciar a més d'una de les “nostres” comoditats, i això no és
fàcil aconseguir-ho. Només una classe política digna, humanament responsable i
amb consciència global, pot rebre l'atenció i la confiança de les persones.
Nosaltres, els socialistes, tenim la responsabilitat i el deure d'aquesta
empresa.Avant!
RSS feed Comments
